Llegir és per mi, una necessitat vital. Ho vaig començar a fer de ben petita, convertint-me en una lectura compulsiva. Escriure, en va ser la conseqüència natural i sempre m’ha fet feliç. També m’ha fet servei, per esbandir cabòries, per desfer nusos o senzillament, per aclarir el que em passa pel cap. Pot esdevenir teràpia o l’inici d’una novel·la!
M’encanta xerrar, no ho puc negar. Fer Històries és un regal que des de fa més de quinze anys m’ha permès conèixer, entrevistar i, en algunes afortunades ocasions, fer amistat amb autors a qui llegeixo i admiro.
M’agrada molt llegir i compartir aquestes lectures. Em fa il·lusió que la gent llegeixi els meus llibres, però també ajudar-los a descobrir altres autors o llibres meravellosos que he tingut la sort de llegir.
Avui dia, vivim ràpid i tot ho fem i ho volem ràpid, per això cal reivindicar la vida a foc lent, el parlar a foc lent. Perquè en el fons, la oralitat, no és res més que temps compartit, és escolta activa, és mirar al qui ens parla. Provem de baixar el ritme, prendre’ns el temps necessari per aturar-nos, mirar-nos als ulls i escoltar tot el que la oralitat ens pot regalar.
